687401175 - 938522060    

Cingle de Tavertet i Puig de la Força, des de la Riba

Comencem a l'Hostal de la Riba i seguim la carretera fins a l'embarcador on es veu el campanar dins el pantà. Allà agafem la pista a mà dreta que puja, fins que agafem un corriol a mà dreta. El trencant no es veu gaire, seguir el track ens pot ajudar molt a trobar-lo. Anem seguint el corriol indicat amb fites fins el coll del Puig de la Força, on trobem també unes runes del castell Cornil. Pugem fins la punta del Puig de la Força, on diuen el bandoler Serrallonga hi havia portat algun hostatge. Hi ha molt bones vistes del pantà de Sau, el sot de Balà, la plana de Vic, el Pedraforca, i molts pics del Pirineu. Baixem del Puig de la Força per anar cap a dalt el cingle de Tavertet. Ens desviem un moment per un corriol a la dreta on planeja i trobem unes balmes. Recuperem el corriol de pujada fins a dalt el cingle. Planegem fins al grau del castell, on baixem fins a l'arribada. El desnivell positiu és d'uns 500 mt.

"El Puig de la Força es separa dels cingles de Tavertet; és sens dubte un punt estratègic per a la construcció d’una fortalesa.

“Força” antigament podia significar el mateix que “fortalesa” o “fortifi cació” i per això s’aplicava a certs castells. Encara avui trobem restes de murs de l’antic castell de la Força del segle XII, però sembla possible que aquest castell fos, en realitat, el documentat amb el nom de castell Cornil, amb orígens als segles X i XI. El camí que porta al puig de la Força passa per unes grans balmes i d’aquest indret es conten llegendes del bandoler com la que es coneix popularment per El Dit d’en Serrallonga, que recollim del llibre de Xavier Roviró: “Una vegada en Serrallonga estava reunit amb els seus homes a les balmes de prop del castell. Començà una discussió entre ell i un dels seus lloctinents més joves. No es posaven d’acord en com s’havien de repartir els diners que obtindrien del rescat de l’ostatge que tenien tancat a la presó del castell. La discussió va anar pujant de to i el jove lloctinent li criticava el caràcter auto ritari que en Serrallonga tenia.

Al final, el va desafiar. En Serrallonga s’aixecà de cop i traient-se la daga va respondre a la provocació. La destresa que tenia amb les armes va fer que ràpidament guanyés el combat. Amb un sol cop de daga li va tallar un dit al jove provocador. Mentre es rebolcava de mal, en Serrallonga va agafar el dit sangonós i d’una revolada el tirà cingles avall. Des de llavors que el vistós monòlit que hi ha sota mateix del puig de la Força se’n diu El Dit d’en Serrallonga o El Barret d’en Riba.”