Senderisme

A Osona hi ha deu senders de petit recorregut escampats per tota la comarca que permeten afegir al plaer de caminar el fet de descobrir indrets i monuments de gran bellesa i interès. Aquesta xarxa de senders senyalitzats són un mitjà excel·lent per conèixer una part del nostre país allunyada de les aglomeracions.

Els senyals són comuns a tot Europa: dues franges de pintura indiquen que anem per bon camí; una “X” camí barrat o equivocat, quatre franges és canvi de sentit. En els senders de gran recorregut (GR) els colors són el blanc i el vermell i en els de petit recorregut (PR) els senyals són de color blanc i groc.

Cingle de Tavertet i Puig de la Força, des de la Riba

"El Puig de la Força es separa dels cingles de Tavertet; és sens dubte un punt estratègic per a la construcció d’una fortalesa.

“Força” antigament podia significar el mateix que “fortalesa” o “fortifi cació” i per això s’aplicava a certs castells. Encara avui trobem restes de murs de l’antic castell de la Força del segle XII, però sembla possible que aquest castell fos, en realitat, el documentat amb el nom de castell Cornil, amb orígens als segles X i XI. El camí que porta al puig de la Força passa per unes grans balmes i d’aquest indret es conten llegendes del bandoler com la que es coneix popularment per El Dit d’en Serrallonga, que recollim del llibre de Xavier Roviró: “Una vegada en Serrallonga estava reunit amb els seus homes a les balmes de prop del castell. Començà una discussió entre ell i un dels seus lloctinents més joves. No es posaven d’acord en com s’havien de repartir els diners que obtindrien del rescat de l’ostatge que tenien tancat a la presó del castell. La discussió va anar pujant de to i el jove lloctinent li criticava el caràcter auto ritari que en Serrallonga tenia.

Al final, el va desafiar. En Serrallonga s’aixecà de cop i traient-se la daga va respondre a la provocació. La destresa que tenia amb les armes va fer que ràpidament guanyés el combat. Amb un sol cop de daga li va tallar un dit al jove provocador. Mentre es rebolcava de mal, en Serrallonga va agafar el dit sangonós i d’una revolada el tirà cingles avall. Des de llavors que el vistós monòlit que hi ha sota mateix del puig de la Força se’n diu El Dit d’en Serrallonga o El Barret d’en Riba.”

Sau-Morro de l'Abella-Barret de Perereda-Balma de les Piques-Tavertet-Puig de la Força-Sau

Ruta molt completa que recorre una part dels indrets més macos de Tavertet .

Se surt de Sau i després de travessar la riera de Balà es puja fins al cim del Morro de l’Abella pel grau del mateix nom i,seguint un cami pel cim de la cinglera buscant la carretera de l’Esquirol a Tavertet la travessem, i pugem per un caminet al cim del barret de Perereda. Des del barret es continua pujant suaument. Seguirem el camí i arribarem sense problemes a la balma de les Piques.

És una balma molt llarga i enorme, el seu nom procedeix de Tres Piques de pedra que s’alimenten de les goteres de l’aigua que cauen del sostre. Seguint el camí que voreja el peu del cingle arribarem al coll de Palomera. Continuant arribarem a les Baumes del Sunyer de Baix. Es tracta d’una balma molt ampla que va estar habitada, encara se’n poden veure algunes parets.

Més endavant, pel peu del cingle, arribarem a la casa abandonada del Sunyer de Baix.Pujarem per unes escales de pedra fins el mirador i can Sunyer de Dalt seguim fins el següent mirador 2 per veure Tavertet des d'un altre angle. Prendrem el corriol que baixa fins a la carretera, passarem per sota de can Casanova i després de travessar el pont Vell arribarem a Tavertet.

Seguint la pista que va en direcció sud-est cap el pla del Castell i en direcció al Puig de la Força. Un cop al cim del Puig de la Força es torna al collet que abans hem passat des d’on hem d’agafar el corriol que davalla cap a la riera de Balà que ens portarà a una pista fins la zona de picnic de Sau. Salut i bona caminada!